Llavor

llavors

Quina forma hem pres,
aquesta que creiem nostra,
que no ens sorprèn?
Ments, companys,
sentiu aquesta llavor que us parla?
No veieu, el que amaga la cara?
Amics, i enemics,
esteneu els braços, com les gavines
que volen; crideu, com les hienes del desert;
rumieu, com tot el ramat; i escriviu,
sí, com copistes medievals.
Companys, mireu bé la llavor,
al matí, abans que obriu els ulls.
Com és de lluny, la quietud on ens hem trobat,
el lloc més alt on mai serem.
Amics, silenci, ara ja ens toca baixar.
Companys, serà ràpid, abracem-nos.

Acerca de I.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: