C.

dawn

 

(Hi havia un estrany xarop que li queia

per les cames i li quedava a la pell

fina com de cera freda.

I feia que curava quan s’inclinava

sobre la pila de cossos.)

 

Fes que m’agenolli,

llegeix aquestes línies

afilades. Torna’m cega,

envia’m a l’ombra,

ensenya’m la font dels morts.

 

Vaig jurar que mataria fins l’últim,

cada un dels temors

dins la tremolor dels ferits,

el pànic dins dels cucs.

Que te’ls treuria de la boca

i de les parpelles.

 

I no, ja no hi ha llum

al més fosc dels teus racons.

Ja no veig llum

al més llunyà dels teus racons.

Acerca de I.


Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: