W

w

 

Qui ets tu, darrere, aquest matí,
d’esquenes al finestral on clareja
la calma blanca del cel,
la línia quieta del mar.

Ets potser el gust del vodka fred
de la teva boca, d’ahir,
quina conversa més buida, per cert,
no sé ni qui ets. Però va anar així.

No ets pas aquesta cançó
que posaré a la tarda en mode loop,
fins que s’esgoti el voler.

Tampoc ets la olor que m’acompanyarà
com quan puja el flaire del forn,
i sempre torna a l’endemà.

A tu, avui, ara mateix, et deixo a l’hotel.


El sol horizontal

Captura de pantalla 2015-05-14 a la(s) 12.43.17

Me honra presentar El sol horizontal, mi primer libro de poemas, con Ediciones Torremozas y una portada increíble gracias a la generosidad de Miroir Noir y Rai Escalé.

http://www.torremozas.com/epages/ea0701.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/ea0701/Products/NOC041


Llavor

llavors

Quina forma hem pres,
aquesta que creiem nostra,
que no ens sorprèn?
Ments, companys,
sentiu aquesta llavor que us parla?
No veieu, el que amaga la cara?
Amics, i enemics,
esteneu els braços, com les gavines
que volen; crideu, com les hienes del desert;
rumieu, com tot el ramat; i escriviu,
sí, com copistes medievals.
Companys, mireu bé la llavor,
al matí, abans que obriu els ulls.
Com és de lluny, la quietud on ens hem trobat,
el lloc més alt on mai serem.
Amics, silenci, ara ja ens toca baixar.
Companys, serà ràpid, abracem-nos.

El perdó de la pantera

¿Va ser molt temible
tenir-me a l’esquena,
ruixant-te el coll amb l’alè ferotge,
suportar el meu pes
i les meves amples urpes, clavant-se’t?

Va ser, molt temible?
Vas ser tu, qui va callar,
i quiet, vas pensar, ‘ara moriré’?

I mut, et vaig deixar anar.


C.

dawn

 

(Hi havia un estrany xarop que li queia

per les cames i li quedava a la pell

fina com de cera freda.

I feia que curava quan s’inclinava

sobre la pila de cossos.)

 

Fes que m’agenolli,

llegeix aquestes línies

afilades. Torna’m cega,

envia’m a l’ombra,

ensenya’m la font dels morts.

 

Vaig jurar que mataria fins l’últim,

cada un dels temors

dins la tremolor dels ferits,

el pànic dins dels cucs.

Que te’ls treuria de la boca

i de les parpelles.

 

I no, ja no hi ha llum

al més fosc dels teus racons.

Ja no veig llum

al més llunyà dels teus racons.


Ecos

nit

Ecos

El carrer repeteix
la mateixa paraula, nit rere nit.
Ni la veu ni l’idioma
en canvien un so.
Recorren el túnel, un cop i un altre,
i la forma regna,
i nosaltres l’adorem.

Aquesta nit dormiré
amb milions d’ànimes germanes,
i tots junts caminarem
amb els ulls tancats.
Junts pronunciarem els sons
que ens han dut fins aquí,
i que ja hi eren d’abans.


La relliscada

muntanya

La relliscada
Solitud

En la boca te va entrando
el verde sabor de la lluvia.
Tu interior está afuera
y te han robado unas monedas.

Alguien serías, si tu despeño
ha repartido ovejas por el prado
como una nube disgregada.
Metal húmedo, cascabeles,
resuenan hasta la ermita, rayos débiles.

El agua se sobrepone a la sangre,
la arrastra entre las piedras,
y se va borrando el camino de tu edad sabia.


II. Criminales

DSC_1561~2

Mis fuerzas ya no alcanzan a parar esto.
Mirar tu rostro ahora, junto a esta ventana,
me hace aún más débil.

Te abandoné a sus planes, me fui.
No cuentes más conmigo, ahora
estás tú sola. Tienes que irte.

Nunca pude confiar en aquella voz.
Cuando desapareció, la niebla me cayó encima.
Siento haberte fallado, ahora ya es tarde.

A mí me han reservado la muerte.
Reúne todas tus fuerzas, huye
cuanto antes, y no me sigas. Quizás

tú aún puedas ser libre.

http://grooveshark.com/#!/s/Criminals/54HyP9?src=5

‘Criminals’, Viva Emptiness, Katatonia.


Celia

Es más vivo tu rostro
ahora que hace dos días,
en tu piel hay un saber
que no habías conocido.
Como peones llegando al final
de la partida, nosotros
te visitamos como reina caída,
seis casillas seguidas.
Tus gritos dejan unas lágrimas
entre los más fuertes,
y ni así se dan la mano.
Nadie es tan fuerte
como tú ahora,
divisoria, casi olvidada.


Elena

Elena


Seguir

Recibe cada nueva publicación en tu buzón de correo electrónico.