Cadena humana


Sputnik Kino


East Side

eastside (1 de 1)


Poc a poc, totes les coses

DSC_2129

Espero que un bon dia
deixis caure l’avarícia,
aquesta medusa coent
que t’infecta les ferides.

Et desitjo molta sort
perquè trobis el camí
directe, poc a poc,
cap a la despossessió.

No et repto, et convido,
humilment, a callar i veure,
com la nit ens treu totes les coses,
i, reunits, saludem el dia.


“El sol horizontal” en la Feria del Libro de Madrid

flm

Este sábado estaré en la caseta 187 de Ediciones Torremozas, en la Feria del Libro de Madrid, a partir de las 19 h.

http://www.libros.torremozas.com/flm2015/


W

Qui ets tu, aquí darrere,
d’esquenes al finestral on clareja
la calma blanca del cel,
la línia quieta del mar.

Ets potser el gust del vodka fred
de la teva boca, d’ahir,
quina conversa més buida, per cert,
no sé ni qui ets. Però va anar així.

No ets pas aquesta cançó
que posaré a la tarda en mode loop,
fins que s’esgoti el voler.

Tampoc ets la olor que m’acompanyarà
com quan puja el flaire del forn,
i sempre torna a l’endemà.


El sol horizontal

Captura de pantalla 2015-05-14 a la(s) 12.43.17

Me honra presentar El sol horizontal, mi primer libro de poemas, con Ediciones Torremozas y una portada increíble gracias a la generosidad de Miroir Noir y Rai Escalé.

http://www.torremozas.com/epages/ea0701.sf/es_ES/?ObjectPath=/Shops/ea0701/Products/NOC041


Llavor

llavors

Quina forma hem pres,
aquesta que creiem nostra,
que no ens sorprèn?
Ments, companys,
sentiu aquesta llavor que us parla?
No veieu, el que amaga la cara?
Amics, i enemics,
esteneu els braços, com les gavines
que volen; crideu, com les hienes del desert;
rumieu, com tot el ramat; i escriviu,
sí, com copistes medievals.
Companys, mireu bé la llavor,
al matí, abans que obriu els ulls.
Com és de lluny, la quietud on ens hem trobat,
el lloc més alt on mai serem.
Amics, silenci, ara ja ens toca baixar.
Companys, serà ràpid, abracem-nos.

El perdó de la pantera

¿Va ser molt temible
tenir-me a l’esquena,
ruixant-te el coll amb l’alè ferotge,
suportar el meu pes
i les meves amples urpes, clavant-se’t?

Va ser, molt temible?
Vas ser tu, qui va callar,
i quiet, vas pensar, ‘ara moriré’?

I mut, et vaig deixar anar.


C.

dawn

 

(Hi havia un estrany xarop que li queia

per les cames i li quedava a la pell

fina com de cera freda.

I feia que curava quan s’inclinava

sobre la pila de cossos.)

 

Fes que m’agenolli,

llegeix aquestes línies

afilades. Torna’m cega,

envia’m a l’ombra,

ensenya’m la font dels morts.

 

Vaig jurar que mataria fins l’últim,

cada un dels temors

dins la tremolor dels ferits,

el pànic dins dels cucs.

Que te’ls treuria de la boca

i de les parpelles.

 

I no, ja no hi ha llum

al més fosc dels teus racons.

Ja no veig llum

al més llunyà dels teus racons.